Aquesta història va passar fa 5 anys en el nostre Centre. En aquell temps aquesta bella euga àrab convivia en semillibertat en una petita manada amb dues eugues més i tres mascles castrats. En una de les ocasions en les quals Alhambra era en zel, Espirit (el líder) la va intentar muntar com ja havia passat en nombroses ocasions. Amb tan mala fortuna que en baixar de la seva gropa, amb la ferradura de la seva mà el va tallar la part posterior de la seva pota, segant-li dos tendons. En aquella època els nostres cavalls encara no eren despalmats. Després de fer-li una cura provisional cridem la veterinària per fer un balanç de la lesió. Per desgràcia ens va confirmar el que temíem: tall de tendons. I volant d’urgències cap a l'Hospital de Bellaterra. L’operació va durar diverses hores i el resultat va ser satisfactori. Ens van dir que la recuperació seria molt lenta, un any com a mínim en el que durant sis mesos hauria d’estar tancada en quadra. La primera escaiola l’hauria de portar durant un mes, i després d’altres successivament fins un mínim de tres o quatre mesos. El canvi reiterat d’escaiola era a causa d’evitar que es nafrés. Després de molt insistir aconseguim portar-nos-la a casa als 15 dies amb la condició d’anar tornant a l’hospital per al canvi d’escaiola i fer el seguiment de la recuperació. Durant 15 dies més la vam tenir en quadra traient-la a estones per estar en companyia de la seva manada (separada però en contacte físic) Al mes de la lesió ja crèiem oportú poder deixar-la de dia amb els seus companys i de nit novament en quadra. Prenem aquesta arriscada decisió creient que seria molt beneficiós per a Alhambra tenir ganes de viure i que el seu instint de supervivència s’anteposaria sobretot. L’ajudem fent-li un tractament diari i intensiu de Reiki, Flors de Bach i productes herbals per a la desinfecció adequada de la ferida. Als dos mesos portem Alhambra a l’hospital. Li van treure l’escaiola i després d’examinar-la el cirurgià va quedar impressionat en veure que no estava nafrada i a més tenia to muscular. Se li va posar una altra escaiola més lleugera i una ferradura ortopèdica per ajudar a trepitjar correctament. Al mes va venir la veterinària i desconcertada va dir que ja no era necessària l’escaiola i va aconsellar posar una altra ferradura menys ortopèdica per acabar el procés d’ajuda. A més la ferida era completament curada i tancada. A l’any de la lesió se li va fer una ecografia en la qual es van veure els tendons totalment regenerats sense cap seqüela apreciable. Gràcies al bon treball del cirurgià i l’equip de l’hospital de Bellaterra, al tractament que li van fer i a les ganes de guarir d'Alhambra, ella podia oblidar-se del succeït i viure en plenitud.
Mas Garrofet s/n.
43120 Al costat de la urbanització Can Llenas
Querol (Tarragona)
Telèfon. 607 536 939
Email.
